Els Lacrimas Profundere, amb aquest nou "Fall, I Will Follow", ens ofereixen una nova proposta discogràfica dirigida cap a tots aquells que pensen que, de vegades, el costat més positiu de la vida és el negatiu (això és el més poètic que em sentireu dir mai).
Aquesta banda alemanya ens obsequia amb un bon grapat de temes que, si hem de ser sincers, tenen poc de metall i que en canvi poden ser emmarcats dins del gènere del rock gòtic. Un dels punts forts d'aquest àlbum és que els temes són bastant variats, i en qüestió de moments poden passar d'un ritme rocker/sinistre a un passatge atmosfèric més íntim, cosa que dóna molt dinamisme al disc.

Durant els primers temes d'aquest treball és on els Lacrima ens ofereixen el seu costat més rocker, amb cançons molt directes i melòdiques, però el millor del treball ho trobem a partir de la segona meitat del disc; a partir d'aquest moment és quan els Lacrima mostren la seva vessant més atmosfèrica i ens fa gaudir, en petites porcions, de paratges instrumentals totalment envolvents, amb tocs de teclat propers al só Hammond que ens condueixen fins a un estat de clímax impensable moments abans.

En certs moments del disc trobem algunes referències musicals cap a altres grans bandes de gothic metal, com els Anathema, fins i tot en algun moment ens podria semblar estar escoltant la veu de Vincent Cavanagh, però no, finalment tot es redueix a petites pinzellades que fins i tot resulten simpàtiques.

Bon disc d'aquests gòtics alemanys que han aconseguit un disc poc original, però agradable d'escoltar.