A vegades els discos serveixen per escoltar-los, altres vegades com posa-gots o per posar a sota de la pota d'aquella taula que balla, altres, simplement per portar-los al cotxe per si cau alguna nina a que li fa por segons quin tipus de música... En aquest cas, aquest cd pot servir per a tot això, i a sobre salvarà alguna vida.

Tots sabem de les tendències suïcides dels gòtics, tendències inherents a la seva condició d'éssers fosco-depressius. Un gòtic sense aquestes tendències és com un blackie que vulgui passar per true i escolti Cradle of Filth.

Doncs bé, ara que molts d'aquells gòtics s'estaven plantejant (un cop més) el suïcidi, en no disposar d'aquells grans genis anomenats Amorphis, ens apareixen Lake of Tears.

Mai es alliberaran de la condició de secundons d'Amorphis en tenir un estil tan similar, encara que amb un toc més setenter. Però ara ens surten amb aquest cd de títol tan sonor, "BlackBrickRoad", i d'una exquisidesa musical impressionant.

Tres magnifiques cançons perfectament repartides, com són "The Greymen", primer single per obrir el disc, "Dystopia" a meitat del cd, i "Crazyman" per concloure'l. Entre una i altra, bons temes i paranoies psicodéliques de les que costa discernir la part de Jam Session en pla hippies setenteros i la part d'LSD i alcohol.

Impecable sonoritat que portarà a molts a descobrir una altra gran banda, i a altres a reescoltar els anteriors cd's que van passar injustament inadvertits.

Lluís