Després ens queixarem que la majoria de seguidors d'Iron Maiden estan ancorats al passat, però clar, el grup també ho està, almenys ells tenen excusa. Qui no té excusa són la gent de La Pan, ja que pel títol del cd podeu tenir una lleugera idea de l'estil que practiquen. A través de fusionar el hip hop amb el metall va començar tot aquest moviment del nu metal, que encara que molts no apreciïn com metall, ha donat molta vidilla i opcions al metall en general.

Però aquesta innovació no va deixar de buscar camins, opcions, sons, etc... tenint en l'actualitat a grups tan dispars com Guano Apes, Disturbed, Ill Niño o Linkin Park. Aquests darrers segurament són els qui més han begut del hip hop, però encara així, els ritmes i melodies han estat metal.litzats, les melodies de veu, encara que moltes vegades s'acosten al rap, eviten caure en ell.

En canvi, La Pan torna als inicis de l'estil i ens porta un cd de hip hop, amb lletres urbanes, ritmes de hip hop, forma de cantar del hip hop, etc... l'única cosa que substitueixen algun sampler per alguna guitarra. Els amants del metall que s'han quedat enrere, ho han fet amb Maiden, Judes, Whitesnake, etc... és a dir, els qui odien al nu metall. I els amants del metall més alternatiu han evolucionat a estructures i melodies més complexes, deixant al rapmetal com una anècdota de com va començar.

El hip hop per als rapers, que jo puc ser molt obert de ment, però no em fotré a discutir si els samplers són un pasote del copón o les rimes són poesia cantada, jo vull cançons, música i melodies.

Lluís