Trepidant ritme que porten aquests suecs: 6 anys d'existència, 7 discos d'estudi i un recopilatori.
Normalment criticaríem això en qualsevol grup, però sembla que les idees a Last Autumn’s Dream no s'acaben, ni la facilitat que tenen de trobar bones melodies d'A.O.R. .
I no són burros, sempre tenim els millors tracks al principi del disc, amb què ja t'enganxen, i després només han d'anar traient-se bones melodies per mantenir-te atent durant la resta del disc.
Aquest nou treball no n’és cap excepció, seguim sense tenir una obra mestra del rock melòdic, però sí que tenim un altre bon disc ple de bones melodies. Sí que potser si de cada dos discos en féssim un, traient els temes que es queden en una segona fila, tindríem discos genials, però bé, aquests temes de “segona” tampoc no són com per a descartar-los totalment.
En un moment en que no tenim noves bandes d'A.O.R., moltes de les que teníem van desapareixent, per edat o per dificultats discogràfiques, i les que ens queden del passat, la majoria d'elles són només vestigis del passat, sense treure res de nou i atractiu, és una sort comptar amb aquesta banda que un cop l'any ens porta un bon disc d'A.O.R…

Lluís