Lliçó de música nº 679: Els Productors.

Qui són aquelles persones, que ens poden sonar de que han estat en algun grup, però que els coneixem de veure els seus noms a les contraportades de cd's, que no sabem el que fan però que estem segurs de que es deuen endur els seus calers?

Doncs bé, bàsicament es dediquen a donar l'última pinzellada als temes dels grups quan graven un disc. N'hi ha de varis tipus, n'hi ha que simplement diuen "aquí t'hi falta un do... i un chis pum al final del tema", n'hi ha que diuen "això no sona prou comercial, hauríeu d'imitar més a Rhapsody" i n'hi ha dels que s'ho curren de veritat i aconsegueixen que un grup amb el seu primer cd editat de manera professional, obtingui una mica de so propi, mínimament original i, per si fos poc, bo.

Aquest és el cas de Last Prophecy, un jove grup de Navarra que es va iniciar en un power bastant normalet amb un primer cd gravat i distribuït de manera bastant casolana, i ara ens sorprenen gratament amb un bon cd.

Un grup que ha sabut compondre acceptant els límits del seu cantant i component temes sense aguts forçats, i centrant-se en unes línies melòdiques on compleix més que bé. Però sorprenent sobretot en quant a la qualitat dels músics i els temes d'un grup tant jove, amb un bateria nou que pica tant o millor que l'anterior (i és que els bascs i els navarresos no toquen la bateria, piquen... no sé jo si en Mike Terrana té arrels en aquelles terres), i amb aquesta producció allunyant-los de les típiques referències i que els ha tret un so molt personal i no per això poc accessible.