Després de demostrar-nos que un grup igual o pitjor a uns 50.000 més pot, en un parell d'anys, canviar radicalment i astorar-nos amb un cd com aquell "Jugando con Sueños", arriba el difícil: demostrar que allò no va ser casualitat i aquí tenim el tan temut "segon disc", que normalment serveix per a retornar els grups a la mediocritat o per a confirmar la seva qualitat.

No només han confirmat aquesta etiqueta de "grup promesa" sinó que aprofiten per a donar un pas endavant i marcar-nos cap on volen evolucionar musicalment als propers anys. Segueixin en la línia d'aquesta espècie de metal melòdic melanconiós, però amb detalls de power metal i de gòtic melòdic, i tot i que això s'estigui posant de moda, Last Prophecy mantenen la seva personalitat i so propis.

A destacar que han aconseguit un disc més homogeni en quant a la qualitat de les cançons, una qualitat força superior a la del seu primer treball, amb estructures més complexes, més detalls tècnics i uns canvis de tempo en un mateix tema realment ben buscats.

Al ser més complex també és menys accessible a una primera escoltada (al que no ajuda algun intent de mantenir tons alts per part de l'Aitor, o pel marcat accent que li surt quan canta de forma més pausada). Us recomano que comenceu per la cançó del vídeo que hi ha al cd, "El Odio Rival", o bé que primer us el poseu de fons mentre feu quelcom més i després us l'escolteu amb més atenció, i us asseguro que ho gaudireu de principi a fi.

Lluís