Del primer que va editar Liv Kristine després de marxar de Theatre of Tragedy vam dir que, bé, era escoltable, però la seva veu no és la millor del món mundial, i un cd sencer basat en aquesta veu. avorria. Després es va adonar que el gòtic simfònic de veu femenina estava saturadíssim, i uns amiguets li van compondre un "Vinland Saga" de tints més èpic-víkings que va resultar força bé.
L'evolució va continuar amb el Njord, on aquestes melodies nòrdiques prenien contacte amb el folk de les illes britàniques, amb un major protagonisme dels músics d'Atrocity i del seu maridet, l'Alex Krull a les veus en pla machote.
I ara, no sé per què nassos, decideix tornar al gòtic simfònic, amb un parell de baladetas en pla cèltic com "Kråkevisa" o "Mini Tårorer ei Grimme", que al costat de la versió de Peter Gabriel del "To France" és l'única cosa que se salva del disc (almenys per a aquells que els agradi la música cèltica i Peter Gabriel quan no es dedicava a fer 2 milions de versions d'una sola cançó). La resta és gòtic simfònic, i ara vull que m'ajudeu i col.laboreu amb mi cridant a ple pulmó, potser no com en un concert, però sí com quan sortien aquells dos toreros en el "Un, Dos, Tres." i preguntaven al públic "I com estava la plaça?", i el públic a l'uníson responia "Abarrotaaaaaaa".
Doncs bé, ara us pregunto jo: a 2011 de nostra era, com és el gòtic simfònic????????? Efectivament, avorrit de collons, i més amb un Alex Krull gairebé imperceptible, tornant a disposar de tot el protagonisme aquesta veu de la Liv que ja hem dit que tampoc és la millor del món. Però almenys s'ha adonat que tampoc és la tia més canó del metall i n'ha posat a una altra en la portada, per fi. val més això que res. encara que preferiríem bona música.

Lluís