Segon cd desprès de molts anys d'espera des de el seu anterior (i bon) "The Path to Glory" d'aquests colombians (sí, hi ha colombians que no són ni futbolistes, ni narcotraficants, ni soldats, ni polítics, ni cap combinació entre ells).

El seu anterior cd ens va agradar bastant, doncs varen buscar melodies i estructures poc vistes, al menys, poc utilitzades en el power europeu, com tornen a fer en aquest "Lies Bleeding the Blind". Encara que aquesta vegada la sort no ha estat la mateixa, no perquè els temes siguin dolents, si no per que no t'acaben d'enganxar com ho feien els del seu primer treball.

Es defineixen com a power tècnic, i potser aquesta recerca de quelcom més complex d'allò que estem acostumats després de molts anys de power és el que els ha tret lluïment als temes, molt de càlcul i poc sentiment és el que desprèn aquest nou treball.

Això unit a la marxa de Michael Grant com a cantant (que de fet tampoc era membre del grup, però que va aportar molt a l'anterior treball), quedant-se amb un vocalista que arriba justet al aprovat, han fet que aquest nou cd no m'acabi de convèncer, no té aquell toc que tenia el seu disc de debut, encara que no podem dir que sigui dolent.