Si estiguéssim parlant amb uns col·legues sobre Letzte Instanz en un bar, acompanyats d'unes cerveses, segurament algú acabaria deixant anar l'encertat comentari de: "Aquest grup és estrany de la hòstia!!!". Aquesta frase de ben segur que aconseguiria posar d'acord el criteri de tots els contertulians més enllà de qualsevol gust musical i criteri personal.

Per començar, aquest "Götter auf Abruf" s'inicia amb una intro que sembla totalment extreta del tema "Path" dels Apocalyptica. Aquestes referències musicals respecte a Apocalyptica es van repetint en petites dosis durant tot el disc, gràcies a la presència d'un violoncel·lista en la formació del grup.

Musicalment és difícil situar en algun lloc concret a aquests alemanys. Letzte Instanz es mouen amb gràcia i sense gaires dificultats entre terrenys gòtics, rockers, popers i fins i tot hip-hopers, fent que l'oient pugui passar en 5 segons de l'amor a l'odi envers el grup d'una manera totalment pasmosa.

L'ús de l'alemany caracteritza l'apartat vocal d'aquest grup, però també crida força l'atenció de l'oient la forma de cantar de Robin, el vocalista. No es pot negar que aquest senyor te una bona veu, però té una manera molt peculiar i teatral d'utilitzar-la. Per entendre el concepte "teatral", no heu de fer res més que imaginar-vos a Tilo Wolf de Lacrimosa i entendreu el que vull dir. Com és lògic, aquest factor s'afegeix a la llista d'elements que poden portar-te de l'amor a l'odi envers el grup en cosa de pocs segons.

"Götter auf Abruf" no és un disc per a tots els públics, és necessari disposar d'una ment oberta.......molt oberta, per tal de gaudir plenament de Letzte Instanz. El que no se'ls pot negar és una gran qualitat com a músics i un alt grau d'originalitat i ganes de fer coses diferents.