Per diverses raons entre les quals està la mania que tenen Lilith de telonejar a avis del rock als qui per sort hem vist en millor forma i pagant molt menys per una entrada que el que cobren estant en les últimes, doncs ens queda una imatge llunyana d’algun concert en petites sales.
Aquesta imatge en el físic estava clarament enfocada a l’Agnés, vocalista i showgirl realment impactant, amb una actitud molt a lo Sandra Nasic a sobre de l'escenari, i la imatge musical que ens va quedar era una barreja de Ramones amb un rock més actual. Amb aquesta imatge de Ramones al cap i comentaris de la pròpia banda acosta del seu esperit punk, doncs ens vam quedar amb aquesta idea: Punk.
Doncs bé, una vegada escoltat i reescoltat aquest segon treball, segons la meva opinió Lilith rendeixen millor homenatge a les grans bandes de rock espanyol dels 80, mantenint el seu esperit i actualitzant el seu so (i lletres), que no el 99% dels grups que s'autodenominen de rock espanyol però que a falta de qualitat, imaginació i/o dignitat en la majoria de casos, acaben sent grups de punk barat.
Per a mi, la nota negativa del disc és la gran quantitat de col·laboracions i el fet que la banda s'hagi adaptat un xic a cada famós en particular, massa varietat. També em falla algun col·laborador en si, en temes com “Todo es nada”, quan l’Aurora Beltrán relleva a l’Agnés a la veu, la cançó perd tota la força i potència partint-se el tema en dues meitats totalment oposades.
Tot i així, la imatge general que queda de l'escolta del cd és un rock espanyol del milloret que recordo en més de 15 anys (tampoc era massa difícil, cal reconèixer-ho), agressiu (tant música com lletres) i, la cosa més important, digne i sincer, que d'això no n’hi sol haver.

Lluís