Eeeiii!!!! Que no! No vaig ni alcoholitzat, ni utilitzo ulleres i se m'han trencat ni res de semblant. No!

Realment aquest grup s'anomena d'aquesta manera i el seu disc d'aquesta altra.

Originals? Mmmmmmm ... Doncs no sé si realment ho són o no. Musicalment parlant, no sóc un expert dins del món de la psicodèlia, per tant, només puc opinar com a oient.

Directament podem comentar que aquest grup s'assemblaria als fenòmens del dadaisme pòetic o a la pintura del surrealisme o cubisme. O sigui, li importa una m... a la majoria de la concurrència mediàtica però és lloada per una immensa minoria.

Podríem matisar que finalment aquesta immensa minoria va convèncer a la majoria i avui en dia molts admiren a figures com Dalí o Picasso, i en canvi dins de la psicodèlia com a molt dins del hàbitat de la majoria de mortals, com a molt, reconeixeran a King Crimson.

Per tant, com a oient opino que, la recerca ( que, si no, qui ha impulsat a aquests músics a investigar els camins sonors d'aquesta manera?) de les atmosferes més suggerents, la interpretació de la paranoia com una expressió musical, tot a estat excel·lentment traduït pels tres músics d'aquesta banda el nom del quals no m'atreveixo a pronunciar.

Potser el gran punt negre, diguem que la única taca que podríem posar-los en el seu expedient, es la falta de producció, que resta qualitat al producte.

Recomanat als fanàtics del gènere.