Madrid s'ha convertit en una central generadora de grups metal, sobretot des de que aquests s'organitzen a través de plataformes d'autopromoció per tal de poder "moure's" per pràcticament tot l'estat espanyol. Aquests grups -madrilenys-, tot i la seva voluntat de marcar un estil propi dins l'Estat Espanyol, estan influenciats pel mateix tipus de música: Mydwain, Slipknot, Machine Head, Sepultura,... alguns, però, es desmarquen per la seva qualitat tècnica com aquests L-MNTO i això ajuda a que altres grups més novells (en tots els sentits) tinguin una via d'accés a concerts per anar madurant a poc a poc.

Al cap i a la fi totes aquestes "bandes" es coneixen i quan un grup es desfà els músics troben ràpidament el seu lloc en d'altres. Aquest n'és un cas, els membres de de L-MNTO provenen d'un anterior grup, RINAWA ja amb una línia molt metalera. Potser, tot i veure les seves influències en el mateix moment en que premem el play en l'aparell de CD ens sembla escoltar uns Slipknot espanyols però cal dir que la tècnica d'aquests músics és més que bona (sobretot Gonzalo, el bateria) i tant la composició com la producció del seu treball també ho és. Les cançons segueixen la intenció de plasmar un sector de la societat inconformista amb el sistema, una crítica social i, sobretot, la consciència de la impotència que això suposa. I no només això, sinó que aquests tipus de grups lluiten perquè la seva veu soni arreu del país tot i saber que les "grans" dicogràfiques espanyoles no s'hi "fixaran" mai per la seva manca de "comercialitat".

La extraordinària tècnica es contraposa amb la manca d'originalitat, però saber que estem vivim un ressorgiment del metal en el nostre país agrada i des d'aquí els recolzem plenament. Tant de bo molts d'altres estils tradicionalment oblidats o segregats com el funk o el hip-hop vagin aconseguint el reconeixement que es mereixen per part del públic i també, sobretot, per la indústria discogràfica nacional.