De Lonewolf tenint com a referència que en el seu primer àlbum eren una banda "tribut" dels Running Wild, o que com a mínim, practicaven un power amb tocs similars als mítics alemanys, ara la cosa ha canviat, i desgraciadament han intentat fugir d'aquests símils, no aconseguint un bon resultat.

A la veu del cantant li va massa gran la direcció musical que ha pres el grup. Per a ser exacte, i en un moment no molt lúcid d'inspiració, vaig acabar imaginant-me'l com a un tiranosaure vestit amb robes sadomassoquistes, caputxa inclosa, arrossegant dels cabells a una senyoreta de l'edat de pedra i bramant: T'AGRADA PORCA?. Les cançons són massa obvies i al pas que portem, i si no fos que el noranta per cent dels grups de power es plagien entre ells, en qüestió de poc temps, crec que s'esgotaran tots els tòpics tipus: el metal és la llei, amb el poder de la meva espasa, el drac lleig que es vol berenar a la veïna del tercer segona, que bo que estic i quin tipet que tinc i quina garrotada que li endinyo a l'infidel que escolta polques siberianes.

El més positiu de tot el disc són les idees que aporta el guitarra solista que s'allunya, encara que no sigui John Petrucci, de la mediocritat de la resta. Molt hauran de millorar per a que un servidor tingui un millor concepte sobre les seves intencions com a grup.

Devi