Ens va arribar aquest cd amb el coneixement que havien guanyat el prestigiós concurs Villa de Bilbao.

Veu femenina al front d'un grup nu-metaler no és quelcom massa comú, i menys si es tracta d'un grup dels que no se dediquen a rapejar, sinó que li foten canya al tema. Ana ho fa més que bé tant en les parts melòdiques com on ha de trencar la veu, amb alguna ajudeta dels seus companys en aquestes darreres.

Musicalment hi ha una mica de tot, tocs de funk (sobretot a "Funki-man" únic tema que no em convenç del cd), de rock alternatiu, etc... però, per sobre de tot, hi ha unes guitarres molt pesades i tallants que marquen el so d'aquest grup (junt a la veu), i una bateria molt potent, sobretot a les tornades.

Un primer disc on el grup sona increïblement compacta (porten menys de tres anys junts), i, el que considero millor de tot, és que no trobes una referència clara a la seva música, quan el normal en aquest estil és que un grup nou s'assembli (o intenti ser un clon) d'algun grup americà famos.