Només
fa dos mesos que vaig descobrir el seu primer cd, "Get
Heavy", quelcom magnífic, molt de Kiss, pinzellades
de Dokken i Alice Cooper, i adornaments de molts altres grups
dels 80. Tot això, gravat als Finnvox amb gran qualitat
de so, emprant samplers, teclats, midis de fons, etc... i
amb un TT Oksala com a productor que ho va saber enfocar esplèndidament.
Doncs bé, en aquest segon treball repeteixen fórmula,
màscares, estudi i productor, però el resultat
no acaba de ser el mateix, no sé si per les ganes que
s'han diluït una mica o si no han disposat dels mateixos
recursos.
Però analitzant el cd, trobes que les cançons
segueixen estant ben fetes, només puc entendre que
en Oksala no hagi pogut repetir el seu treball igual de bé
que amb el primer. Que aquells encertats detalls que fan que
una bona cançó se t'enganxi i no puguis deixar
de cantar-la un cop i un altre (tant que la teva xicota la
sàpiga sencera sense que mai hagi sentit directament
a Lordi), ni siguin igual d'encertats en aquest "The
Monsterican Dream". Insisteixo en que les cançons
són bones, però falla la producció (algunes
xicotes ho agrairan).
Lluís
|