Viure d'un moment, d'un fet puntual, és una bona mina per a tots aquells amb poques ganes de treballar, de crear, d'innovar i d'exercitar les ments per fer coses diferents de les quals sentir-se orgullós la resta de les seves vides. Representar enfront de tot el món no sol a un país, sinó a una cultura, a una gran família com som els seguidors del Metall, no és una tasca fàcil o trivial, fins i tot és una cosa que pot pressionar a qualsevol i és un gran pes a l'esquena. Però el fet d'haver arribat, actuat i vençut en un concurs de fama entredita com és el d'Eurovisió, i d 'haver pogut donar-te a conèixer per tots els llocs del món i a tot el públic hagut i per haver, i sobretot el fet d'haver-te beneficiat econòmicament d'aquest moment, no significa que hagis de provocar que aquest moment t'acompanyi sempre i a per tot. Perquè aquest moment ja forma part del passat i per a res aquest èxit pot compensar el poder tornar al seu públic amb aquest “Deadache”, un disc que sembla que vagi a prometre i acaba sucumbint com qualsevol amb un mínim d'experiència en això ja sabíem que acabaria ocorrent.
La música que practiquen aquests finlandesos no és precisament la llum de l'originalitat, ni la curiosa forma que han decidit usar per a representárnosla pot donar molt més de si, però els qui hem seguit a aquesta banda des dels seus inicis sabem que tenen capacitat de crear interessants hits. Ara només falta que amb més treball i dedicació, siguin capaços de reunir diversos d'ells en un disc.

Sergi