Amb títol i portada propis d'un grup de grindcore/brutal death metall, és a dir, amb un mal gust considerable, ens arriba el sisè disc d'estudi dels finlandesos vencedors d'eurovisió. Havíem sentit el single anticipatori, "This Is Heavy Metal", i sí, segurament serà heavy metall, però ens indicava que seguien més perduts que un hippy pollós en un concert de Belphegor, i que, com en el seu anterior cd d'estudi, havien perdut la fórmula màgica que els va portar a entrar tan bé en diferents sectors del metall.
Li dónes al play del disc, i segueixes amb aquesta idea en ment, ja que després de la intro i abans del single ja comentat, ens ve el tema que dóna nom al disc, un intent potiner de power metall a lo Accept considerablement cutre.
Lògicament, en acabar aquesta cançó, li dónes a "l'skip track" per a no sentir ni un segon del single, i. hostia. aquesta no està mal. a veure la següent.. uhm.. tampoc. i aquesta. gairebé que m'agrada i tot. i així fins al final del disc.
Han retrobat la fórmula màgica, que tampoc no era tan difícil, estructures i ritmes Kisseros, guitarres i algunes tornades a lo Mötley Crüe, cors en pla Alice Cooper del canvi dels 80 als 90, amanit amb sonoritat propera a Accept, tot això amb un so i una producció d'un gran nivell. Això sí, ja no sorprenen, ja no impacten, però sí que si ens anem directament al track núm. 4 del disc, podem gaudir-ho força bé, amb algun somriure per aquest humor negre que els caracteritza i uns temes força encertats dins el producte que ens venen.

Lluís