Me'n recordo que abans, un gòtic era un gòtic (fins que es suïcidava), i escoltava música gòtica, i ja estava, era fàcil. Ara no, algú pot ser (o anar de) gòtic, i escoltar a fèmines que canten delicada i deliciosament sobre un metall melòdic o sobre un rock industrial, també pots escoltar a bandes de Love Metal on tampoc no trobem com a referents a la foscor, la depressió o el viatge interior entre sentiments i ombres. També trobem als gòtics (tant grups com fans) d’abans, encara que la majoria d'ells han incorporat alguna noia en les seves vides (tant grups com fans) i han deixat el maquillatge i les cabelleres fosques i extremadament allisades de banda. Per descomptat hi ha una altre vessant, la més comercial, sigui per ser producte de grans emissores o canals de TV o per ser directament concebudes per a les pistes de ball. Després tenim aquest gir més rocker que han pres algunes bandes que uneixen els sentiments més foscos amb ties embotides en làtex que sembla una legió de ties bones buscant a en Jax… qui fos Jax… però tornant al tema …per acabar tenim les diferents variants del gènere dins el metall extrem, i es pot ser gòtic només escoltant un d'aquests tipus de música sense que t'interessin per a res la resta d'ells, que no són pocs.
Doncs bé, aquí tenim a un visionari, boig i/o il•lús, que ens porta un disc que no té veus femenines, però té tot la resta: rock, metall, metall extrem, veus netes, veus guturals, veus més greus i profundes, tocs industrials, temes més ballables, cançons més directes i contundents… és com a Windows tot en un, però a nivell gòtic, i realment el resultat és com per a tenir-ho molt en compte.

Lluís