 Un segell espanyol fitxant grups de gòtic a l'estranger? És que aquí no tenim prou grups de metall obscur que mereixin ser escoltats? Els segells nòrdics ja no donen a l'abast amb tan de grup escandinau? Bé, no entraré a jutjar aquests fets, anem al que toca, comentar aquest nou disc de Lost in tears.
El que trobem a "Dialogue with mirror and god" és metall gòtic del normalet. Temes a mig temps, melodies més o menys obscures... o sigui, cap aportació destacable al món de la música depressiva, i això tenint en compte que Lost in tears tenen en la seva formació a tres guitarres, de les quals es podria treure molt més profit i fer-ne un element de distinció respecte a altres grups del mateix gènere..
El que sí destaca per sobre de l'apartat instrumental és la veu del senyor Sjöblom; no deixa de ser una veu gòtica però té un registre molt personal, i per altra banda la seva forma de cantar és molt apassionada i visceral.
Dels dotze temes que conformen el disc només n'he trobat un que sobresurt per sobre de la resta i que no he pogut deixar d'escoltar aquests darrers dies, es tracta de "Terribly Concerned", un tema una mica en la línia de grups com Darkseed, amb uns riffs de guitarra molt rockers i unes línies vocals que conviden a cantar. Una delícia de cançó.
Així, ens trobem davant d'un treball correcte però bastant discret, d'un grup que pot donar molt més de si mateix.
Ivan Cateura
|
