 Començaré dient que des de la meva humil, molt humil, postura de comunicador estic fart de què les discogràfiques, distribuïdores, promotores i demés ens intentin vendre a molts dels seus grups com un tipus de producte que no són, i si ho són és de forma altament artificial; crec que som el públic i la crítica els que, amb major o menor encert, decidim o valorem el què és un grup.
Seguiré dient que malgrat que els Lost Horizon són "víctimes" d'aquest marketing fan honor a la majoria de virtuts que se'ls atribueix. Les seves composicions estan a l'alçada de les d'altres grups més grans ja establerts, inclús les superen àmpliament, encara que aquest sigui el seu primer treball; el nivell tècnic d'aquests quatre suecs està realment ben aprofitat; la producció ha colpejat de ple a l'estaca de la necessitat d'una banda de Metal, matant així els prejudicis i les idees preconcebudes; i el què és més important, la força que desprenen Lost Horizon és abrumadora, impressionant, bestial, especialment canalitzada a través del seu cantant, Mr. Heiman. Això, sobretot això, és el que els distancia de la gran majoria de grups de Power Metal: en aquest cas la paraula "power" si fa referència a la realitat del grup.
Acabaré dient que realment Lost Horizon van molt més enllà del la història màgico-còsmica de merda que se'ns vol col·locar, tan sols cal que acabin d'imposar la seva autèntica personalitat, el seu estil, la seva força.
Ivan Sàez
|
