Debut discogràfic d'aquests nord-americans que, tot cal dir-ho, no es caracteritzen per tenir l'originalitat com el seu punt fort.
Disc de debut homònim (diguem que no és la primera vegada que veiem quelcom així), i una música totalment encarada al públic dels Papa Roach.
Podríem dir que no hi ha més que això, i de fet, musicalment no hi és, van a buscar el so d'uns Papa Roach actuals i en cap moment es plantegen o fan cap intent de voler anar més enllà o buscar qualsevol altre so ni tipus de cançó.
Però d'altra banda, cal dir que ho aconsegueixen, i força bé. Quan moltes altres bandes (posem un ex emple així com a l'atzar. no sé. els Nickelback) d'èxit han vist com el seu estil i la seva forma de cantar era copiada i imitada fins a la sacietat, en el cas de Papa Roach hi ha hagut pocs intents de fer-ho, i d'ells, la major part han resultat ser un fiasco de disc (per no dir cagada, que queda malament dir cagada en una crítica).
Així doncs, Love TurnsHate són dels pocs que aconsegueixen el propòsit de paparochejar o de ser una alternativa a la banda de grans vendes.

Lluís