Luca Turilli, líder dels Rhapsody, veu com el seu projecte d'explicar-nos una història en cinc parts (cinc cds), té tots els números per anar a prendre vent, parlant clar. I és que amb el segon treball del grup (Symphony of Enchanted Lands), es va suavitzar en gran mesura aquell power metal èpic amb el que arrencaren la seva carrera. Es van deixar el power aparcat en alguna banda, potser a causa de no fer concerts, una altra de les crítiques que plana damunt seu. Diuen que la seva música és tan complexa que no la poden tocar en directe, haurien de parlar amb els navarresos Dragon Lord, que els versionen en directe i, amb una mica de sort, al seu proper treball hi trobarem la versió d'Emmerald Sword.

En aquest cd, Luca ha rebaixat les seves pretencions, ara només són tres els cds que formen la historieta musicada que volen explicar-nos, situada a Kalgor, una terra nòrdica. I potser, amb sort, fins i tot poden fer concert, doncs la orquestra amb la que treballava Rhapsody ha quedat reduida a flauta, violí, viola, piano, teclats i poca cosa més, oferint un só menys ostentós i més medieval.

En haver prescindit de tants ornaments, ens resta un treball més ràpid, apropant-se més a un Legendary Tales que no pas al Symphony of Enchanted Lands. I és que l'estil i la música d'aquest King of the Nordic Twilight són una còpia de l'estil i la música de Rhapsody. D'això no se n'amaga Luca Turilli, doncs ha contractat al mateix dibuixant per a la portada que Rhapsody i ha copiat les lletres del seu nom i la forma del títul del disc.

No sabem perquè aquest cd i enlloc d'un tercer treball de Rhapsody, potser sigui perquè la resta del grup té al seu caparró la ideia de continuar en la línia del darrer treball, potser perquè Fabio Lione no ho té clar això de seguir a Rhapsody o tornar a Labÿrinth. d'això ldarrer, les nostres informacions són confuses, a Espanya es diu que ja torna a ser a Labÿrinth, el seu primer grup, a Alemanya diuen que no, que ja pensa en tornar a grabar amb Rhapsody, i a Italia, no saben/no contesten.

De totes formes, això és el de menys, si Fabio Lione deixés Rhapsody, tindria ja substitut, doncs Olaf Hayer (Lord Byron, Treasure Seeker, Ex-Crhyztine) té una forma de cantar i una veu molt similars a Fabio, com ho demostra en aquest King of the Nordic Twilight.

Hi trobem poquetes diferències amb un disc de Rhapsody (per això en parlem tant), apart de les comentades més amunt, una altra diferència és que els cors d'aquest cd són a cavall entre els típics cors de Therion i els propis de Rhapsody, amb incursions de veus femenines al més pur estil d'òpera, tot i que sense arribar al refinament que dóna la Tarja a Nightwish.

El cd comença com qualsevol altre de Rhapsody, això és amb una introducció on predominen els coros (To Magic Horizons), tot i que aquests es trobin més en la línia d'uns cors d'uns Therion, seguida d'un tema prou ràpid (Black Dragon). Tot i que aquest no hagi estat escollit per al single d'avançament, sinó que fóu The Ancient Forest of Elves.

Un treball on les caçons es van alternant, ara més ràpids ara menys, ara amb més elements acústics ara més elèctrics, ara amb més cors ara amb menys o sense ells..... fins a arribar al darrer tema (en teoria) del compacte que, com ve essent típic en aquests darrers anys, d'una llargada considerable (11.37), i ja, posats amb les modes dels darrers temps, un tema amagat, això sí, recuperen l'estil d'anys enrera que és un track de més al cd sense que surti als crèdits, en comptes de fer el que es porta últimament de deixar dos minutets buits a la darrera cançó i, al mateix track, enganxar-hi la cançoneta amagada. Aquest tema és una balada de dos minuts cantada "a capela" per Rannveig Sif Sigurdardottir, la principal veu en plan soprano del disc.

El reste de la banda és composada per Sasha Paeth (guitarra i líder de Heavens Gate) a la segona guitarra i al baix, Robert Hunnecke-Rizzo (baixista de Heavens Gate) a la bateria, i Miro (que dirigeix els coros tant aquí com als cds de Rhapsody) als teclats, i qui, a més, hi té mitja familia a la part dels coros èpics. donat que no són els mateixos els que participen als coros èpics que als operístics, i és que cada un a la seva feina (bé, que els ho diguin a Sasha i a Robert, però canviar d'instrument també és una forma de demostrar el seu valor com a bons músics).

Això sí, les lletres, com ha succeït a Tierra Santa amb el seu darrer treball Legendario, simples, típiques, predecibles....... posem un exemple, al primer tema, a la tornada de Black Dragon, què us ve en ment després de.... black dragon....? exacte!!! ....fly high.... em demano quantes neurones va cremar Luca per a aconseguir una cosa tan original.

En definitiva, contingut d'un treball de Rhapsody, però executat per Luca i músics sorgits d'altres estils i, amb tocs en plan Therion als coros i en plan Nightwish quan les noies es queden soles a la/les veu/s.