Tercer disc de Lullacry amb canvi de cantant inclòs. Per a millor? Bé, diríem que els miracles no ocorren, però si pogués ser possible escollir, jo m'hauria quedat amb la cara de l'anterior cantant a la que hagués afegit el cos de l'actual... Aaaahhhh!!!! Us referíeu a la música... A veure, matisem. Havent, com les hi ha, noies pel mig A QUI COLLONS LI IMPORTA!!!

Bromes apart, sota el meu parer, sí que el canvi ha estat a millor. En tots els conceptes. La actual cantant té un molt bon to vocal, la música del grup ha adquirit més potencia i en alguns moments, una obscuritat molt suggerent (qui estigués a les fosques amb la híbrida, també suggerent, que abans he descrit) i això els ha portat a crear autèntics himnes de bon Hard Rock.

La pega que li trobo al disc, és que el nivell que han mostrat a les cinc primeres cançons, no s'ha mantingut en les següents, sense que això faci desmerèixer una bona nota al disc en general.

Conclusió, si tens un grup, ets lleig (indispensable, perquè jo no sé que passa, però les bandes amb cantants atractives, sempre es complementen amb gent de no molt bon veure... comparats amb les nostres persones, Of Course!!! ) i bones cançons, dóna-li una puntada al cul al fill del veí de cinquè primera que es creu Axl Rose i posa una bella senyoreta a la teva vida.

P.D. Les ja prominents durícies que tens a la mà, tingues per segur que augmentaran en tamany i proporció.