Al principi era curiós, però a cada dia que passa estic més convençut que caldria buscar-li altre nom a aquesta música de melodies felices i veus femenines.... quan anomenes a algú gòtic, t'imagines a un ésser amb la cara emblanquida que cada nit decideix si se'n va a dormir per a haver de suportar un dia més o si accepta arribar al final de la seva existència.

No t'imagines a una noia amb un vestit llarg, blanc i lleugerament translúcid botant en càmara lenta per un camp verd florit en la seva totalitat, com ens acaben evocant grups com els Lunatica.

Igual que molts altres grups de l'estil, Lunatica tenen el problema que, a la que foten canya, la veu típicament femenina tendeix a convertir-se en veu operística i..... ja està, a comparar-se amb Nightwish... un altre més, passin i esperin el seu torn si-us-plau.

Tot i això, la tònica general són temes a mig gas, amb una Andrea realment magnífica, amb uns temes de composició seriosa i bastant atractius, una producció potser un pèl pop però que li dóna un bon ganxo a una primera escolta, una base rítmica molt ben produïda, uns teclats molt encertats i unes guitarres que compleixen, però que en certs moments, sobretot als solos, mostren limitacions.

Lluís