Cd de versions de l'ex-Sangtraït acompanyada dels DragonSlayer i alguns vocalistes convidats, a més de les col·laboracions dels també ex-Sangtraït Martín Rodríguez a la bateria de “Heaven and Hell” i un Papa Juls en la traducció de totes les lletres al català. Sobre aquestes lletres cal dir que han quedat massa formals i rígides per al meu gust, i segons en quin moment van molt forçades. Tot i així cal reconèixer que el català no és fàcil per al rock i el metall, i la seva melodia pròpia dista molt de la de l'anglès, i això s'ha aconseguit salvar gairebé perfectament, cosa molt important.
He sentit molta gent que s'ha queixat d'alguns samplers en temes clàssics, i, sobretot, de la programació al final de “El Cel i l'Infern” (“Heaven and Hell”). A tots ells: a veure si ens fixem d'una puta vegada en quin any estem, que aviat farà 30 anys dels gloriosos 80 i és vergonyós seguir aí. Què Aquesta programació podria haver quedat millor? Segurament, però si comparem resultats amb l'altra versió que tenim d'aquesta cançó en català, la d’en Cardoner…. Doncs per mi com si volen doblar la programació.
Sempre he tingut debilitat per la veu d’en Sergio Márquez, i hi ha temes on es surt. I en la seva majoria les col·laboracions estan a l'altura: Juanjo Bosk, Ramón Ramos o fins i tot en Víctor Estévez. Encara que en Sergio rapejant amb accent mallorquí amb Linkin Park m'ha fotut la versió enlaire, i en general es nota que la majoria d 'aquests cantants ni parlen habitualment en català, ni de bon tros canten en aquesta llengua.
Però no es deslliuressin de les crítiques, només tres cançons de tretze tracks amb menys de 15 anys d'història fa que sigui un cd més per als amants del rock clàssic (que ho trobarien massa modernitzat) que per als de menys de 30 anys i per als que estem al dia amb la música, tot i així, s 'agraeix que no tot siguin clàssics.

Lluís