 "La Masquerade Infernale" d'Arcturus es caracteritzava per ser un disc que semblava haver estat gravat en un manicomi per una colla de dements; doncs bé, aquest disc de Lux Occulta sembla haver estat gravat en l'habitació més fosca, humida i aïllada dels soterranis del mateix manicomi, per una colla de psicòpates, esquizofrènics i freaks diversos.
"The mother and the enemy" és una amalgama constant de múltiples estils que una ment sana no hauria estat mai capaç d'imaginar ni de portar a terme. Perquè enteneu el que estic intentant explicar, el més senzill serà comentar una mica per sobre què podem trobar en aquest disc. Doncs bé, després d'una intro inicial, trobem tres temes formant una mena de primer bloc; aquestes tres cançons contenen una fusió de sons black, progressius i industrials, combinats, en algun moment, amb parts de jazz, i tot això, portat a terme amb una capacitat tècnica impecable. Posteriorment, trobem un segon bloc format per tres cançons d'un caràcter molt més atmosfèric i tranquil que les anteriors, en que estilísticament seguim trobant un toc industrial però, aquesta vegada, barrejat amb parts de trip-hop; en algun moment podria semblar una mena de fusió entre Nine Inch Nails i Portishead. En el darrer tram del disc trobem dos temes més, que formarien part del primer bloc de cançons que esmentàvem abans, i una última cançó que formaria part del conjunt de les cançons de caire més atmosfèric.
En definitiva, ens trobem davant d'un disc en què Lux Occulta, s'han conjurat per emmalaltir les nostres ments i fer-nos formar part d'una conspiració internacional per dominar el món a ritme de jazz.
Ivan Cateura
|
