Des de les més humides i obscures entranyes de la selva de…..Finlàndia, ens arriba el segon Lp d’aquesta banda de curiós nom i, encara més, curiosa personalitat musical.

Els primers compassos de “Untrue” criden poc l’atenció, doncs no s’atreveixen a anar gaire més enllà del Thrash Metal típic i tòpic sense massa lloc al lluïment compositiu. Les sorpreses no es fan esperar massa i, durant l’audició del disc anem descobrint mica en mica que aquesta gent té més a oferir del que es podria esperar en un primer moment.

“Shatters”, el tercer tema del disc, ja ens torna a endollar tots els sentits en l’audició del mateix, després que de forma més o menys voluntària haguéssim optat per concentrar la nostra atenció en l’interessant vol de les gavines antropòfagues de pèl llarg. És en aquesta cançó on es percep de forma sobtada que les influències d’aquesta gent, sortosament, no queden encallades en el metall dels 80 o 90, sinó que s’atreveixen amb sonoritats més melòdiques properes a quelcom al que podríem anomenar de forma lleugerament arriscada “post”.

A partir d’aquest tema les sorpreses són cada cop més recurrents, i els passatges de Thrash més típic i gris es barregen constantment amb frescos i brillants paisatges musicals ideals per la cultiu de la creativitat compositiva.

La veritat és que l’audició de “Untrue” suposa tota una experiència de matisos i sorpreses on trobem grans i sobtats salts entre música amb regust a passat i elements del que podríem considerar com a present i futur del rock i el metall.

Ivan Cateura