 La pal·lidesa obsessivo-espectral d'Ozzy Osbourne en la foto promocional
del disc en solitari de Toni Iommy es deu al temps que porta sense
beure's la sang dels rat-penats que decapitava a les gires o és que té
un pique amb en Michael Jackson?
També és un pique el que tenen els grups de Black Metal per veure qui posa
una cara més fora de si o es que sempre fan les fotos promocionals quan
s'assabenten de quant els pagaran les companyies discogràfiques?
Per què en Bin Laden es va convertir en l'enemic públic número 1 quan
podia convertir-se en heroi nacional rebotint els boeings contra el local
d'assaig dels Back Street Boys, Briteny Spears i Enrique Iglesias en
lloc d'estavellar-los allà on ho va fer?
Per què encara no s'ha inventat una cervesa que no produeixi ressaca?
Per què els músics heavies són tan lletjos (i nosaltres, en canvi, estem tan
bons)?
Si, ja sé que tot això no té res a veure amb el disc en qüestió, però pensar
en aquestes bajanades és la sensació més agradable que pots trobar
escoltant-lo.
Per tant: si algú a qui agradés "The Burning Red" vol comprar-se
aquesta segona part amb bastant menys feeling i qualitat i acabar pensant
que ha llençat els calés, endavant.
I si algú no es creu que estem com un puto tren, que es miri les nostres
fotos i comprovi que la realitat supera totes les paraules amb les què ens
puguem descriure. S'admeten lloances!!
Devi
|
