Llegint un article de premsa fa uns dies em vaig trobar informant-me sobre el mite grec d'un personatge condemnat eternament a portar una gran roca fins al cim d'una muntanya perquè, per a la seva desgracia, un cop aconseguit l'objectiu, la roca caigués i hagués de tornar a començar.

Machine Head s'havien convertit en una parodia d'aquell personatge. Una vegada al cim amb "Burn My Eyes", havien caigut degut al seu patètic propòsit d'imitar als decadents Metallica, intentant adequar el seu só cap a un públic més majoritari. Per això no em venia de gust escoltar-me aquest disc. I, per sort, sembla ser que per fi han entès quin és el camí a seguir. Ara els toca tornar a fer el cim, però si continuen amb discs com "Through ..." no tardaran en arribar-hi. Perquè aquí ens tornem a trobar a la banda fent el que millor saben fer, Thrash del d'abans. Si "Davidian" era la pedra filosofal de "Burn ...", en aquest nou treball ens trobarem amb "Imperium", un dels temes de l'any. Sòlids, potents, agressius, amb uns constants canvis de ritme frenètics, Machine Head s'han revitalitzat en només un sol disc.

Esperem que no tornin ha caure una altra vegada pels seus propis pecats.