Existeixen casos rars en la historia de la música de grups que fugen del protagonisme, apareixen i desapareixen com aquell qui no vol. De Magnum mai en sentim massa a parlar fins que no apareix un nou treball del grup. En el que portem de dècada només n'han publicat tres, si això no és calma que algú m'ho descrigui.

A Magnum no els puc comparar amb Toto, o si per què crec que aquest "Princess..." agradarà tant als seguidors d'uns com als altres, però musicalment els autors d'aquest treball s'allunyen dels tocs progressius dels creadors de "Bottom Of Your Soul" i continuen exhibint un Hard Rock melòdic i sobri que ja fa quasi trenta anys els va donar un nom en aquest negoci.

A aquells que busqueu emocions fortes us puc assegurar que ni tan sols us passi pel cap intentar començar a escoltar aquest treball. A aquells que us agradi la maduresa dels grups que saben envellir amb dignitat i estil, tocant per l'afany de crear melodies "agradables" i sabeu xalar d'una tarda de fi de setmana amb ganes de relaxar-vos al sofà, endavant.

Devi