Vam poder veure el vídeo del tema que li dóna nom al disc, on s'havien gastat una dinerada en efectes, sospito que perquè ens fixéssim en el que és bo del vídeo i no en el que és dolent de l'àudio.
I això dolent de l'àudio era un single que no tenia absolutament res que el destaqués com un single d'Iron Maiden, ni força, ni bones melodies. res. A més, vam poder sentir per primera vegada en estudi aquesta falta de potència vocal d'en Bruce Dickinson ja demostrada als directes, on fa allò d'apartar-se el micro i així sembla que no se'l sent bé, però si ja en estudi no arriba. i no ho fa en cap tema del disc... He passat de tenir-lo com a un grandíssim cantant, a preferir una versió karaoke del disc, sense aquesta veu que al cap de tres temes m'ha donat un terrible mal de cap. Per sort aquest tercer tema és "Mother of Mercy" cantat gairebé tot en tons més baixos (per desgràcia, la tornada no), i aquí pot arribar força bé, llàstima que no sigui la tònica del disc, on va ofegat en agudets que no li permeten usar la seva tècnica com a vocalista, només li permeten xisclar.
Dickinson acabat a un costat, no sé qui va tenir la genial idea de començar el disc amb cinc minuts progressius. a veure, ja ho vau provar en el passat i no us va sortir bé, crèieu que passant dels 50 tacs seríeu millors músics per la Gràcia de Déu?
I la resta del disc segueix aquesta tònica, un Dickinson que ha desaprofitat els últims anys de bona veu amb Maiden per treure. això, uns temes sense espurna que intenten ser progressius amb un baixista que encara recorre a aquests ritmes dels 80 en pla cavalcat i un bateria que segueix sense passar del chis-pún chis-pún.
S'han fet vells per a la música, i sospito que mantenen a les tres guitarres perquè cada un toqui un tema mentre els altres dos descansen, perquè llevat d'en moments puntuals d'un parell de tracks del disc, això es fa amb una sola guitarra, a casa meva, i a casa del senyor Harris. Retirada, suïcidi col.lectiu, sobredosi de viagres, el que sigui, però si us plau (una vegada més) no més discos de Maiden, sí que els fans els compren, però perquè segueixen amb l'esperança de comprar-se un disc de Maiden, d'aquells Maiden que ens agradaven a tots, no d'això.

Lluís