Només amb les primeres notes, abans que entrin bateria i veu, ja saps on et portarà la música dels Green Manalishi, a les millors èpoques de Nazareth, Magnum (el grup, no el gelat que també va tenir èpoques millors) i altres grups d'aquella època.
Estem al rock dels setanta, i per fer-ho més notori, no només l'estil, sinó que un so marcat per alguns elements gravats en analògic com la base rítmica, aconsegueixen arribar a aquest so característic vinílic-on-vaig-deixar-fa-deu-anys-la-puta-agulla-de-recanvi que altres no aconsegueixen per resultar-los un so massa net i nítid. Bona època per a aquest tipus de música recuperat sobretot entre els anomenats “alternatius” (que molts estudis, molta pasta gastada en moda, molta modernitat per acabar escoltant el mateix que els juràssics del rock que no accepten que existeixi música bona després de Rainbow, Purple i Zeppelin), i entre els quals hem redescobert un xic el rock gràcies a grups com Buckcherry, Wolfmother o Living Things sense haver-nos de canviar de roba.
A favor tenen un gran so i unes bones composicions que a molts els faran mirar-se al mirall i imaginar-se com els quedarien uns pantalons de campana. En contra potser el fet de començar amb el tema més potent del cd i que li dóna el títol a aquest “Unknown Force” i que fa que et puguis esperar quelcom que no serà (que de tota manera s'agrairà en directe, ja que en Txetxu va una mica forçat en aquest primer track, mentre que està perfecte a la resta del cd, com els seus companys).
El rock setentero ha tornat, i Green Manalishi són dins la pila de coses bones d'aquest retorn i no al costat d'aquella horrible làmpada taronja i similars.

Lluís