A aquest ritme els costarà treure un recopilatori, bàsicament perquè seguim a tema ràpid i balada bons per disc, i poc més.
No han estat mai una gran banda, els ha faltat sempre aquell productor que els retoqui els temes, que en general són seriosos, ben composats, ben executats, però que no acaben de tenir ganxo, llevat de comptades ocasions, una o dues per disc, que és amb el què ens acabem quedant, i és el motiu que els fa quedar-se en una segona fila, i pel que sembla que romandran allí.
El més bo que té aquest grup és que definint-se com a “metall vampíric” a qui els escolta per primera vegada, certament li donen aquesta impressió, i si a això ajuntem a una simpàtica vocalista, i els, de tant en tant, molt encertats doblets entre veu melòdica femenina i veu “vampírica” masculina, qui els descobreix, es queda força ni que sigui amb el nom de la banda.
El millor d'aquest nou disc, “Volturna”, sens dubte és l'evolució que mostra la banda, a l'haver incorporat l'electrònica a la seva música, adaptant-se no només als nous temps, sinó als gustos de qui pugui interessar aquest estil (o almenys, en la seva majoria). Ritmes i atmosferes es veuen afectats per aquesta incursió en l'electrònica, i dóna un nou aire a la banda. Ara només falta que en comptes d'entrar a l'estudi a gravar directament, tinguin la humilitat i la paciència de gravar primer una maqueta, la passin a gent més o menys entesa que no tingui res que veure amb el grup o que pugui ser sincera amb ells, i facin els retocs pertinents quan es gravi seriosament. Si no, seguirem comptant els discos per cançons concretes.

Lluís