Veterans ja en les terres del víking metall, Månegarm retornen amb una altra ofrena en forma de música per a aquells que, dins del Midgard, sapiguem apreciar el bon gust. Potser no sàpiguen expressar aquest esperit primigeni nòrdic com Moonsorrow (o el futbol amb aquests salvatges amb les cares pintades i desencaixades, el casc al cap, la cervesa a la mà i cridant com Bersekrs demanant la sang dels rivals), pot ser que el nostre cor no bategui al ritme de tambors de batalla que anuncien l'arribada de drakkars a les nostres ribes com van aconseguir l’ “Urkraft” de Thyrfing o el “Blot” d’Einherjer, segurament no són ballables com Finntroll o Korpiklaani, i possiblement no tenen melodies que entrin a la primera com Turisas o Ensiferum.
Però del que estic segur és que tenen un xic de tot, des de ritmes de batalla a multitud d'elements fok, de veu agressiva a melòdica (i amb algun cor femení que sorprèn en aquest tipus de música però que no està gens malament), que no els servirà per arribar al Asgard dels músics víkings envoltats de walkíries i desbordats d'ofrenes d'hidromel, però sí els servirà per guanyar-se el nostre respecte i arribar a un xic més de públic sense haver-se venut, desprenent l'energia adequada i fet amb elegància i maduresa. Un pas més en la trajectòria d'aquests nòrdics que segueixen sense despuntar especialment, sense ser un clar referent, però mentre d’altres passen segons les modes, Månegarm semblen tenir el seu futur en un lloc segur.

Lluís