Aquests francesos han anat fent, pas a pas, disc a disc, el seu camí dins del power metall de forma bastant decent.
Però arriba un punt en què aquesta sonoritat del francès, el repetir-se més que el "per què?" de Mourinho a nivell musical, i l'haver-se quedat estancats a tots els nivells ha fet que passem de el "bé. mira." a un "fote't. per fer això que es dediquin a una altra cosa".
És un disc fora de tota moda, fora de tot context, fora de tota era. El seu moment ha passat, però encara no se n'han adonat i els seus amics no els hi ho han dit.

Lluís