 Alcem els punys en alt que els reis del Metall han tornat!!! I amb els punys en alt, abans de cridar allò de "Hail and Kill, Manowar, Manowar", aixequem el dit del mig de cadascun dels dos punys i enviem-los doblement a prendre pel...
La meitat del disc són baladetes o mitjos temps més sobats que els pits d'una actriu porno, i la resta, teòrics himnes de batalla que no són més que una reiteració del que ja havien fet abans, però per fotre als fans de tota la vida, que seran els únics que compraran el disc, han fotut un toc happy en alguns d'aquests himnes, no sé jo si per riure-se'n de si mateixos o dels qui comprin el disc.
I com a punt final a aquest cd de versions de Manowar fetes per ells mateixos, un gran tema, "An American Trilogy" exaltant els valors patriòtics nord-americans i incloent-hi l'himne dels EEUU, quasi em poso a plorar, de vergonya, perquè sé que al anar amb cabells llargs i vestit de cuir, sempre sortirà algun capullo que em veurà a altes hores de la nit i me la fotrà amb allò de "Ehhhh, Manowar a tope, Kings of Metal".
Ja no em posaré amb lo del True Metal i la pregunta de si no hauria d'anar lligat a qualitat musical, de si un bon baixista hauria de fer alguna cosa més que pillar un únic acord en tot un tema (això sí, a tota hòstia) o si un bateria amb vint anys de carrera hauria de fer algun canvi de ritme de tant en tant.
En definitiva, que m'agradaria saber quin pastón cobren els que fan les bones crítiques de discs com aquest, i si les fan sense cobrar res... bé, aquí anava a posar que se m'hauria de considerar com un Déu dels que fan les crítiques o alguna cosa així, però no és possible fer una bona crítica d'aquest disc sense haver cobrat una bona pasta.
Lluís
|
