200 milions de neurones van morir en les ments dels qui van cercar un títol tan sorprenent, original, però sobretot, enginyós per a aquesta espècie de doble EP (un conté la mateixa cançó, “Father” en 14 idiomes diferents) amb que Manowar tornen a fotre canya. I no és un dir, sobretot si comptem els últims cd on era difícil trobar una cosa que fora més enllà d'un mig temps, encertadíssim per a l'autodenominat grup més potent del món (expressió que he escrit per referir-me a tots els que hem patit per no portar taps a les oïdes en un concert de Manowar, però si es vol entendre d'una altra forma, referint-se als actuals fans de la banda, també es pot).
Pel que fa a la música, tenim una gran innovació pel que fa a la base rítmica, que ens aporta un Tu-pa tu-tu-pa, tu-pa tu-tu-pa, mai vist abans en el món del metall, que, com tota la resta, no intenta més que reviure l'època de principis dels 90 del grup, amb lletres on trobem temàtiques extremadament atractives i impactants que ens deixen sentir combinant paraules com “blood, storm, fire, thunder, gods, warrior, sky” i com no, “steel”.
Si no haguessin editat res des de llavors, i estiguéssim el 93 o 94, els dos primers tracks no estarien mal, tenint clar que parlem de Manowar, les baladetes ja són repetir per enèsima vegada el so i l'estructura de “Master of the Wind”. Però no estem al 93 i alguns de què teníem menys de vint anys per aquell llavors hem madurat, no és una cosa massa comú entre els quals escoltàvem a Manowar, segons sembla pels fans que els queden, però ha arribat a succeir.

Lluís