Ja tocava una mica de Power Metal diferent, amb més força, amb més ràbia, amb més duresa, quelcom amb una base més potent, propera al thrash, i això precisament és el que ens ofereixen Manticora amb aquest nou disc, carregat de riffs agressius, que agafen velocitats vertiginoses, aconseguint enganxar-te des del primer track fins l'últim del disc.

Problema: el farcit, hi ha varies cançons que quan estan sonant ens dóna la sensació de que fa menys de deu minuts que ja l'hem escoltada. I aquest és l'error d'aquest disc, aquesta linealitat i semblança entre varis temes, i la repetició excessiva d'alguns riffs. Val que els riffs més repetits són els més bons i potents del disc (tontos en aquest sentit no ho serien), però això tampoc és motiu de rallar-nos amb ells. Només feia falta crear un parell de riffs més diferents i igual d'agressius i alternar-los al llarg de l'hora de durada del disc, i la cosa milloraria substancialment.

L'actuació vocal és també molt bona, però peca del mateix que pequen les melodies instrumentals, és a dir, la linealitat i en alguns moments d'algunes cançons la monotonia tonal, que com la part instrumental, fa que no sapiguem si tenim programat el mode aleatori en el nostre reproductor i que de cada tres cançons se'n repeteixi una (i sempre la mateixa) o que realment hi hagi un gran semblant entre alguns temes.

Però collons, per uns que ens fan un disc de Power del que ens agrada, tampoc els exigirem un mínim, ni que segueixin en nostre guió de disc perfecte. A més a més, el disc està més que bé.

Sergi