Poca varietat i canvis respecte al que ens van oferir a la primera part d'aquesta obra, "The Black Circus", per la qual cosa això mateix brindarem en aquest text als nostres lectors. L'agressivitat de sempre, la velocitat de sempre, els canvis de ritme de sempre, l'originalitat de sempre, el Power Metall de sempre. Tot l'assumpte de sempre però aquesta vegada disgregat en dues parts. Però, ¿perquè abans, amb aquesta mateixa fórmula, ens agradava la música dels danesos Manticora i ara sembla que ens estiguem cansant? Precisament per això mateix, perquè tanta linealitat i poca innovació, tant usar la mateixa fórmula, acaba donant-li un gir de 180º al concepte inicial que un pugui tenir.

Sergi