Després de gairebé 15 anys de carrera, aquests danesos se n'adonen que no han arribat on volien, i que sempre s'han quedat a l'ombra. Si això fora un matrimoni, seria el moment de decidir si es resignen, si decideixen trencar i anar a pel divorci, o, simplement, pilar l'hàbit setmanal d'anar-se'n de putes.
Però a part de quan Tarja se'n va anar de Nightwish, la resta de la història del metall ens ensenya que les bandes no funcionen com un matrimoni, i que si es dissolen no és per avorriment propi o dels seus fans.
Doncs bé, Manticora han decidit re-reformar-se musicalment, i cercar quelcom més potent (fins i tot amb alguna veu gutural), anar a cercar un power potent, ràpid, amb alguns cors més èpics, i sobretot, farcit en extrem, l'"horror bacui" es fa present en tots els seus temes, omplint fins a la menor fracció de segon, o, cosa que és el mateix i resumint, anar a cercar als fans de Blind Guardian de forma descarada.
Aquesta solució seria la més semblant a "anar de putes", encara que en aquest cas els que es venen són ells. De totes maneres tampoc els ho podem tirar massa en cara, ja que podríem entendre-ho com una evolució de la seva música i que no fos totalment artificial.
L'única cosa és que aquell ganxo dels seus primers discos, aquella espurna que tenien els seus temes i que deies "això una mica arreglat estaria de puta mare", ja no ho tenen, ho van perdre amb els "The Black Circus" i aquest canvi a quelcom més potent, i aquest "Safe" és una prova més que no estan en el seu millor moment creatiu.

Lluís