Parlar a aquestes alçades de Marduk sense caure en esteriotips que no facin justícia al que un grup com aquest representa per el Black Metal no és feina fàcil. Però tampoc és irrenunciable. Marduk continuen la seva proposta de sempre, és a dir, ser un dels grups amb major coeficient destructiu del planeta. Poc varia la seva coherent proposta musical actual, tret de la presència molt agradable de riffs a mig temps, molt presents en els seus primers discos i que momentàniament salven de la tempesta auditiva a la que ens tenen acostumats.

S'ha de dir que la marxa del seu bateria Fredrik Andersson queda ben salvaguardada. Legion a la veu com sempre: senzill però efectiu, i les guitarres marquen el contrapunt i eviten l'excessiva linealitat del disc (que per exemple es fa expressa a "Panzer Division").

La producció es genuïnament Marduk, en això no hi ha sorpreses, no com en l'últim tema "Blackcrowned" que ofereix un final d'àlbum al que no estem acostumats però que mereix la pena escoltar.