Havent escoltat l’anterior “The Tatterdemalion Express” dels chilens Mar de Grises, escoltar aquest nou “Draining the Waterheart”, és com presenciar la segona part d’un telefilm, una història que ens explica amb tot luxe de detalls la destrucció de la humanitat.
Al final de l’anterior capítol havíem deixat la Terra vorejant el col·lapse, amb una humanitat totalment penedida del seu passat i resignada al seu destí.
Aquesta segona entrega es desenvolupa amb el mateix dramatisme que el seu antecessor, sense deixar cap mena de llum a l’esperança. Els recursos utilitzats pels directors són encertats i poderosos: combinar la soledat, claustrofòbia i angoixa del doom/death i el funeral doom amb l’intensitat d’atmosferes properes al post-rock, creant d’aquesta forma complexes i extenses estructures que serveixen com a teló de fons per a explicar la seva dramàtica història.
Qui desitgi remoure el pòsit amagat dins del seu cervell en la recerca d’allò que la moral i les bones intencions s’havien encarregat d’ocultar, té en “Draining the Waterheart” una immillorable oportunitat per fer-ho.

Ivan Cateura