 Ja ens havien avisat amb el maxi anticipatori d'aquest disc "Cada vez más mala leche" que tornaven, i que ho feien més durs i corrosius que mai.
Està clar que aquest disc no vendrà milions de copies per diverses raons, com podria se que no fan un Love Metal com els Him per a les nenes de quinze anys, no tenen uns teclats ni unes guitarres com Stratovarius ni tenen un Conan dibuixat a la portada com qualsevol dels milions de grups de Power Metal de l'actualitat... tampoc ho pretenen.
Que segueixen sonant a Extremoduro i a Maiden? Doncs per als gust de molts sí, però tampoc es defineixen a sí mateixos com originals i innovadors, sí com a trencadors de formes i tabús, pel que no crec que enganyin a qui es compri el cd, donat que si hi ha quelcom que tenen, és sinceritat per totes bandes (quants de vosaltres us heu comprat el "Renegade" de HammerFall després de veure a les revistes que canviarien, innovarien i crearien una nova concepció del Metal? Quants de vosaltres heu sentit compensat els diners que us heu gastat després d'escoltar el disc?).
Això és bàsicament un disc sincer, amb temes que parlen dels mateixos problemes socials que al seu anterior cd, però aquest cop ho fan de forma central i directa, sense rodejar, i quan tingueu el llibret entre les mans, a veure quants grups m'anomeneu que tinguin un parell de collons per a posar uns passatemps com els que trobareu al final del grup. Si preneu el "joc" de les set diferencies entre una foto d'un nadó que podria ser de la nostra família i una foto d'uns nens del tercer món, els mesclem un xic de sexe i moltes substàncies psicotròpiques, aquí tenim el contingut de les lletres i les intencions del disc, donat que no és només dir-ho, a més pretenen fer-nos-hi pensar... dura creuada la que pretenen, però amb unes lletres crues i directes que ho poden aconseguir.
Musicalment... Rock pur i dur, distorsions metàl.liques, una base que controla bastant els temes, tot i que massa Maiden en alguns temes... i una veu trencada i potent que ens segueix contagiant d'aquesta mala llet com el primer cop que la vàrem escoltar.
Temes amb tendències més punkarres, altres extremodurenyes, algunes més blues o més rock, un xic de tot i varietat dins de les pròpies cançons amb aquests experiments d'anar ficant una mica d'aquí i d'allà. I un experiment com "Bulería" que s'ha d'escoltar per poder opinar.
Un xic més lent del que esperàvem però ens ha deixat el regust que esperàvem, corrosiu.
Lluís Batlle
|
