Tenim aquí un altre d'aquests casos d'una simpàtica senyoreta que no sabem d'on ha sortit (en aquest cas d'una banda de pop-rock), que s'envolta de gent més o menys "xunga" del panorama del metall, i ens ofereix un disc que gens té a veure amb els estils que se'ls suposa.
En aquest cas estem parlant d'Scott Metaxas, ex al baix de Nuclear Assault, Paul Crook, exguitarra d'Anthrax i Jim Roe a la bateria, el més xungo d'ells, provenint d'Incantation. Doncs com ens havia passat amb bandes com Unsun o Seven the Hardway res que veure d'on vénen amb la música que fan quan els acompanya una senyoreta (que sol passar sempre, però clar, almenys si és en privat, no tenim a 50.000 fans preguntant-nos el per què, tret que siguem grans actors porno, és clar).
Amb Mayra Roxx parlem d'una espècie de Rock-Metall, amb una forma de cantar i d'accelerar els temes que ens porta a pensar en la Joan Jett, però amb un so molt més industrial i modern, alguns ritmes una mica més ballables i uns altres més potents.
El resultat de tot això és francament bo, no és un disc que marcarà un abans i un després en la història de la música ni en el com cal composar les cançons, però sí que és un so bastant original i un enfocament curiós.
És quelcom que no sona a ja fet, i a més sona bé.

Lluís