Pier Gonella, guitarrista de Labyrinth, va descobrir una impressionant vocalista, Georgia Gueglio, i sembla que li té bastant afecte a en Rob Tyrant, així que en lloc de botar-lo, va formar un altre projecte (un altre més a la llista) per donar a conèixer aquesta bonica veu.
I això és el que tenim, la preciosa veu de la senyoreta Geòrgia, perquè poc més hi ha, ja que després d'un espectacular inici d'any a Itàlia, ara sembla que les idees i les composicions brillants han decidit prendre's unes vacances després d'un parell de mesos d'una estressant intensitat.
Musicalment és una base que es mou entre el hard rock i el metall melòdic sense res a destacar, i quan dic res, és absolutament res. Cap canvi destacable, cap detall a les cordes, res que ens pugui distreure, res que pugui desviar la nostra atenció de la veu de Geòrgia. En temes com “My Screams” o “The Phoenix” podem gaudir d'un bon solo (per alguna cosa el responsable del grup és en Pier), però la resta de la cançó segueix sent totalment neutra per sostenir les melodies vocals sense molestar.
A nivell vocal, Geòrgia és un molt bon descobriment, entre les vocalistes melòdiques monotonals i les que no paren de pujar, té varietat de registres, sap aprofitar tots els seus recursos, i el que normalment es fa pesat quan hi ha una vocalista melòdica, en aquest cas aquest elenc de registres i recursos fan passar molt bé el cd sencer.
Si és el que volien, presentar en societat a la Geòrgia Gueglio, ho han fet perfectament, si volien un cd de metall melòdic, només han aconseguit les melodies vocals.

Lluís