Segon treball
d'un altre dels molts projectes de Pier Gonella, el més destacable a nivell visual, atès que
manté a la bella Giorgia Gueglio a les veus.
En la crítica del seu primer treball comentàvem que no només era guapa, sinó que a més posseïa una gran veu i
varietat de registres, però que la música era del més simple i bàsica, que no oferien absolutament res als oients
que no fos la veu.
Doncs bé, no han arreglat massa a nivell musical, i és més, aquesta gran varietat de registres de la Giorgia
desapareix en aquest segon disc. Tant per dalt o per baix, la veu de Giorgia es manté en els mateixos tons, i la
varietat de melodies vocals també es redueix a la mínima expressió en aquest nou lliurament.
He hagut de recuperar el seu primer disc per veure si m'havia equivocat o anava borratxo quan vaig fer la
crítica, cosa que probablement seria cert, però mentre en aquell debut segueixo apreciant el treball de la
Giorgia, en aquest nou disc se'm fa tremendament pesada, sense varietat de registres ni de melodies, es
converteix en un disc totalment tediós i pesat.
Potser és que Pier és una mica Yngwie, i com el destacat no era ell, però no pot fer-ho millor, ni volia
seguir el mètode Yngwie de fotre fora el vocalista que pren massa protagonisme en les crítiques, li ha fet
cantar això a la Giorgia perquè estiguin tots a un mateix nivell. O és això, o simplement van tenir sort amb el
seu primer disc, perquè aquest segon és absolutament prescindible.
Lluís
|