Amb el seu anterior “MKII” van demostrar que Masterplan sense Jorn Lande no era massa, i Jorn Lande porta temps demostrant en solitari que té bona veu però poques idees i menys varietat de registres.
Així doncs, si per separat no acaben de funcionar, el millor que podrien fer és tornar a ajuntar-se i seguir de la maneta.
Això és aquest “Time To Be King”, el retorn de Lande al pit de Masterplan, el retorn de Masterplan a fer música que emociona, el retorn de Lande a aquestes melodies vocals que el fan ser un dels grans vocalistes de l'actualitat.
En el seu retorn es degué trobar que l’Uli Kusch estava així com canviat... semblava que s'hagués apuntat a aquesta moda americana d'escenificar batalletes històriques i que li hagués tocat fer de mohicà… a part d'insistir que l’anomenessin Mike Terrana… estranys que són els alemanys.
En qualsevol cas, el canvi de bateria poc ha importat en la música de Masterplan, Terrana a part de se r una gran bateria, és un bon mercenari i sap adaptar-se al que requereix la banda.
El que més ha importat suposo que van ser les condicions del retorn, i tenim bons temes com “Blow Your Winds”, d'excel•lents línies vocals, però més de Lande que de Masterplan.
No tenim temes dolents ni passables, però no arriben al nivell dels dos primers discos que pretenies ficar sencers en el recopilatori per al cotxe, en aquest tenim grans temes com “Lonely Winds of War” o “Fiddle of Estafi”, però també n’hi ha com “Blow Your Winds” o “The Dark Road”, bons, però com dèiem amb un Jorn Lande menys “aprofitat”, més proper a la seva carrera en solitari.

Lluís