Cal reconèixer que últimament estem de bastant enhorabona amb el Hard Rock. Des que Gotthard van despuntar i van enlluernar amb les seves grans cançons i feeling amb el seu públic, moltes han estat les bandes que han volgut aprofitar aquest filó intentant posar-se a roda dels quals sens dubte eren els millors.
Maxxwell, també d'origen suís com els anteriorment citats, van fer el seu debut fa 2 anys i tornen ara amb aquest segon treball, al més pur estil Hard Rock, amb bones melodies, una veu més aviat crua, i els clàssics ritmes enganxosos del Hard Rock ben fet. Tot apunta bé, i de fet el disc comença amb un nivell d'addicció important, però a mesura que et passeges pels tracks del compacte t'adones que la fórmula usada és massa estàndard, molt simple, estructures clonades cançó després de cançó, canviant tons i lletres però al cap i a la fi, escoltar aquest "All In" és com tenir una única cançó que espellen al seu antull canviant matisos però seguint exactament el mateix patró per a cadascuna. La veritat és que en condicions normals li posaríem més nota a aquest disc, ja que les melodies enganxen, i pràcticament en tots els temes et sorprens movent-te al seu ritme, però amb el boom actual en aquest estil, cal començar a ser crític i sobretot selectiu, i Maxxwell pujaran esglaons quan decideixin esforçar-se una mica més que simplement intentar brodar un estàndard. Ull, "All In" és un bon disc de Hard Rock, però esperem més.

Sergi