Magnífica manera d’acabar amb el comentari aparegut en els Simpsons de “no serviu ni per protegir a un grup de rock rus”. Poques referències tinc de grups del país del vodka, però si totes han de ser com MP, que ens les exportin a tones. “Eidoline:…” és una extraordinària obra de metal melòdic progressiu, que per a que tots ens situem podríem catalogar com a propera a l’estil d’Evergrey, amb la aportació en les ambientacions d’uns Darkseed, més la suma de veus guturals ben estructurades en certs moments i temes del disc.
Sublims en la construcció d’aquesta petita torre de Babel, aquest trio de Moscou ha deixat pels terres ha tots aquells que per a, segons ells, retre homenatge al gènere, t’avorreixen amb inacabables solos que sols busquen el delit del seu autor. Aquí els temes duren quatre minuts, buscant la connexió autor-oient i aconsegueixen la seva fita a la perfecció. Escoltar “Rain” o “Answers” és una experiència de colpidora, però solament centrar-se en aquests temes seria faltar-los-hi al respecte, perquè és un dels discs rodons de l’any. O sigui, que comencem bé.

Devi