Hi ha vegades que ja no sé si he de valorar la originalitat o la qualitat a l'hora de fer la crítica d'un disc. Generalment haurien de tenir-se en compte els dos factors, però és que de vegades un disc té molt d'una cosa i pràcticament res (o res) de l'altra i es fa difícil jutjar-lo com un bon disc o un disc més.

Tenim aquí un grup de músics d'origen suec, amb el grec Apollo de Majestic a la veu, que porten molts anys de carrera musical i que finalment han decidit editar el seu primer disc oficial com Meduza. Doncs bé, un disc de Metal Melòdic amb tocs Neoclàssics amb melodies enganxoses i guapes (magnífica guitarra a càrrec d'Stefan Berg), i un treball vocal realment bo. Tot això amb un problema, la falta d'originalitat. No aporten res de nou al gènere, ja que les melodies, tot i ser enganxoses i guapes, són típiques i repetitives, i tenim masses mitjos temps, sobretot cap al final del disc, que trenquen una mica amb la velocitat i energia despresa al llarg del disc.

Però les coses com siguin, estem parlant d'un estil en el que hi apareixen tocs Neoclàssics, i això realment poc pot ser innovat, i tractant-se d'un disc de debut, el nivell tècnic que ens ofereixen és francament alt, envejable diria jo per moltes bandes ja veteranes de l'estil.

Així doncs, haurem de tenir els ulls ben oberts i no perdre de vista els futurs treballs d'aquesta banda, que si no acaben dormint-se a la parra, potser acaben per convertir-se en un grup de referència de l'estil per futures bandes.

Sergi